La vida canta

L’univers sencer festeja

el  misteri de la vida

i un concert de cants d’ocell

va marcant la melodia.

Palmeres i tarongers

faran del silenci un so,

immòbils, quiets, generosos,

acollint un re o un do.

Flaires de blanc i de verd

de romer i atzar florit

s’escampen pels caminets

de les inquietes formigues.

Com si foren ballarines

unes venen i altres van

i amb elles la melodia

gaudirà d’un viu compàs.

La muntanya  a prop dels núvols

ens convida des de lluny

a cercar escales noves,

altres ritmes i altres tons.

Entre acords i bells arpegis

s’arrodoniran els sons

i amb un forte o un piano

punt final a la funció.

i.m. 17/3/16

 

El rebost

En el rebost dels meus somnis

s’arreceren les paraules

 i algunes nits, juganeres,

sigil·losament s’escapen.

Passegen pels meus carrers

des del turmell a la galta,

algunes van formant colla,

d’altres solitària dansa.

Aguaiten a les finestres

dels meus salons interiors

i quan ja bé s’assabenten

de tot allò que jo sóc

comencen a teixir versos

amb cabells de seda i d’or.

Versos d’amor vertader,

amb olor a mar i a estrella,

versos on guanya la llum,

amb sabor dolç de canyella.

Quan jo desperte dels somnis

les paraules ja no hi són,

han tornat a arrecerar-se

en el rebost del meu cor.

Imma  maig16

Estimant-me

Canviar-me la mirada
i aprendre a traure la llengua
cada vegada
que em fas
sentir invisible.

Després, seguir mirant-me
i aprendre a estimar-me
cada vegada
que accepte viure’m
fràgil i resistent.

Gaudir-me, jo,
valuosa,
visible,
única ,
transparent.

Imma   19/1/16

Dona completa

 

Cloure els ulls a la foscor,
guarint punxeguts records
que són part del meu camí,
d’altres temps i d’altres ombres.

Tots ells romanen en mi,
entre el pit, el coll, el muscle
i en voler arrossegar-me
l’altra meua dona sura.

I a les hores me n’adone
que no sóc meitat ferida,
sóc jo, sóc dona completa,
mereixedora de tot.

 Imma   juliol 16

 

A un pas del cel “compartit”

 mai més serà ja el meu cel,

carícies de cor i carn

vessades en altres braços,

llençols teixits de dolor

d’oblit verinós i fosc.

Mai més, serà ja el meu cel.

Imma      abril 2016

Semàfors

Rojos i verds plouen

sobre una estora lluenta

regalimada de nit,

van omplint els carrers

de la rescatada veu dels somnis.

Blanc i negre

 

Vaig escombrant records en blanc i negre,
des de menuda ho he fet,
alguns m’ il·luminen el rostre,
altres rellisquen per les meues galtes.
Tots formen part de mi.
Tots, els vull tots.

Imma  1/16

No em resisitiré

 

Quan vingues,
no esperes que t’abrace
ni et faça els honors.
Podràs segrestar-me,
no em resistiré,
però mai et regalaré un bes.

Tu, esmicolant-me la vida,
rastrejant els meus passos,
subtilment disfressada,
impassible, negra, freda.

Des de l’últim vagó
compartirem viatge,
les meues mans plenes de llum,
tu, alenant sobre la meua pell.
No em resistiré,
però mai seràs el meu amor.

No em resistiré,
no em resistiré.

Però mai seré teua.

Imma   8/15

 

 

Els meus ulls

 

Els ulls amb que m’ho mire tot
no són meus.

Quan mire les meues mans
et trobe a tu,
dona de pell fosca, maltractada, assetjada
que nit i dia escampa llavor
d’esperança i vida al seu voltant.

Quan mire els meus passos,
trepitje les teues sendes
que van cercant terra, pau i dignitat.
La teua mirada amarga
ompli de vidres aquesta impotència.

Quan mire el meu cor
ací et trobe,
surant en un mar furiós d’incerteses,
ànima i pell acollint-se,
nàufrag en aigües que tremolen i purifiquen.

Els ulls amb que m’ho mire tot
no són meus.
És el desig falaguer de la vida
qui mira a través d’ells.

Imma  juliol 2016

Paraules

Escriure paraules de tots els colors
dolces o salades, menudes o grans.
Escriure paraules parides de dia
fugides d’un somni,vestides de nit.

Paraules lleugeres,
que les bufe el vent i el sol acarone
després de les pluges.

Paraules gavina, paraules estel,
paraules milotxa, paraules fanal,
que bressolen l’aire
i porten la llum
a tu i a nosaltres
cap al nord i al sud.

Paraules dansaires,
que el mar arrossegue i la lluna els cante
cercant altres fars.

Escriure paraules que creixen en tots,
paraules precioses farcides de tu.
Escriure paraules que nien en mi
paraules precioses amb sabor a món.

Imma    setembre 16