Capvespre

Sunset-Lighthouse_tn2.jpg

Et  regale la  llum del meu far,

un sospir de capvespre infinit,

sons d’amor bressolats per l’escuma,

les veus adormides que viuen en mi,

la boira i els ulls d’un nou dia,

les petjades de tots els camins,

la carassa de la lluna plena,

la suau fragància del gessamí.

De nit fosca et regale el dia,

de la matinada el caliu del sol,

de la meua casa la finestra blanca,

de la veu del vent la seua remor,

de la margarida t’ho regale tot,

de l’ombra de l’arbre la seua frescor

dels dies passats els batecs del cor,

de la meua vida em regale jo.

Imma     11/16

 

 

Anuncios

Ombres

IMG_20170201_084654.jpg

Alenar entre la boira llepant-me tota la foscor,

redescobrint el regust salat del viure

i al fons, difuminat, un caliu de llar

acaronant totes les ombres.

Imma       1/2/17

La vida canta

IMG_20160316_131708.jpg

L’univers sencer festeja

el  misteri de la vida

i un concert de cants d’ocell

va marcant la melodia.

Palmeres i tarongers

faran del silenci un so,

immòbils, quiets, generosos,

acollint un re o un do.

Flaires de blanc i de verd

de romer i atzar florit

s’escampen pels caminets

de les inquietes formigues.

Com si foren ballarines

unes venen i altres van

i amb elles la melodia

gaudirà d’un viu compàs.

La muntanya  a prop dels núvols

ens convida des de lluny

a cercar escales noves,

altres ritmes i altres tons.

Entre acords i bells arpegis

s’arrodoniran els sons

i amb un forte o un piano

punt final a la funció.

i.m. 17/3/16

 

El rebost

13102863_1132478010107023_2010153164807921918_n

En el rebost dels meus somnis

s’arreceren les paraules

 i algunes nits, juganeres,

sigil·losament s’escapen.

Passegen pels meus carrers

des del turmell a la galta,

algunes van formant colla,

d’altres solitària dansa.

Aguaiten a les finestres

dels meus salons interiors

i quan ja bé s’assabenten

de tot allò que jo sóc

comencen a teixir versos

amb cabells de seda i d’or.

Versos d’amor vertader,

amb olor a mar i a estrella,

versos on guanya la llum,

amb sabor dolç de canyella.

Quan jo desperte dels somnis

les paraules ja no hi són,

han tornat a arrecerar-se

en el rebost del meu cor.

Imma  maig16

Estimant-me

christian-coigny-modesty

Canviar-me la mirada
i aprendre a traure la llengua
cada vegada
que em fas
sentir invisible.

Després, seguir mirant-me
i aprendre a estimar-me
cada vegada
que accepte viure’m
fràgil i resistent.

Gaudir-me, jo,
valuosa,
visible,
única ,
transparent.

Imma   19/1/16

Dona completa

 

Cloure els ulls a la foscor,
guarint punxeguts records
que són part del meu camí,
d’altres temps i d’altres ombres.

Tots ells romanen en mi,
entre el pit, el coll, el muscle
i en voler arrossegar-me
l’altra meua dona sura.

I a les hores me n’adone
que no sóc meitat ferida,
sóc jo, sóc dona completa,
mereixedora de tot.

 Imma   juliol 16

mujer-agua