17990997_1144551152357703_2460925693039394663_n.jpg

 

Mans enviscades de fang,

de tarongina i arròs.

Mans que abrigallen la terra

i acaronen la llavor.

Mans maltractades i aspres

Mestres en esguard i en fe.

Mans que ploren en silenci

quan l’aigua o el sol no ve.

Mans d’homes i dones fortes

colrades de pluja i vent.

Mans de bancal i secà,

sàvies en horta i planter.

Mans compromeses i dignes

tantes voltes menyspreades.

Mans paridores de vida,

tant a sovint oblidades.

Mans enviscades de llum.

Mans enviscades de cor.

Mans enviscades de somnis.

Mans enviscades de mort.

Anuncios

Temps de festeig

fiesta-de-la-vendimia-toro-zamora-03

 

Hereves d’aquest temps fràgil

parirem el nostre temps

i desfarem la tenebra,

assolirem lluna i veu.

Temps de festeig,

de garlandes oloroses

farcides de sol i vent.

Temps de festeig,

de versos a coloraines

rescatats d’un oblit cec.

Temps de festeig,

de llavis esvalotats,

assaborint llum i bes.

Temps de festeig,

de solc i terra llaurada

de sexe madur i estel.

 I hereves d’aquest temps fràgil

gaudirem del nostre temps.

 

ESQUERDES

dry-skin.jpg

 

Esquerdes tatuades a la pell

recorren cossos erms i solitaris,

com atifells de fang

escletxats de vida i d’oblit.

Esquerdes tatuades a l’alè,

testimoni d’anhels i de neguits.

Terra solcada en la foscor,

coves de llum obertes a la nit.

Esquerdes que segellen,

esquerdes que garbellen

una certesa agredolça

de continuar viva.

abril 2017

Pare

el-mar-y-nubes-de-azul-374

 

Mon pare tenia el mar als ulls,

quan de menuda el mirava

tot ell era immens, tot cel.

Rius blaus recorrien

les seues estimades mans,

amb una olor a tinta, a paper,

a lletres, a llum,

a soroll d’impremta.

Mon pare era un bon home

ple de defectes dels bons,

dels que té la gent com cal.

No va tindre llarga vida

i jo sols catorze anys

per a poder descobrir

que malgrat no fou  perfecte

va ser pare i va ser bo.

Ens va deixar un febrer

amb un precipitat adéu

escàs, gelat, gris, dolent.

Parts de mi fan ressò

de la seua presència,

d’altres enyoren amb desig

el temps de les seues tendreses,

el temps de la seua xiqueta.

Mon pare tenia el mar als ulls,

aquell dia, l’últim,

quan el vaig vore,

al seu voltant tot era blanc,

molt blanc.

imma   20 octubre 15

 

ANIVERSARI

Tres pelailles 2.jpg

 

Als meus fills

A vegades us mire en la distància

i vénen al cor retalls de vida:

Carícies de tots els colors

que en forma de papallones despistades

escaparen un dia de les meues mans

per acaronar-vos els daurats cabells.

Estreles lluminoses i salades

que dins d’una llàgrima

redolaven per les vostres galtes

després d’un mal dia gris.

Fades i donyets que ens esperaven

cada matí en un amagatall secret

que tots quatre coneixíem i

que ens sorprenien de camí a l’escola.

Besos i històries de bona nit

per on desfilaven princeses i dracs,

pirates, futbolistes i superherois,

amb els vostres noms i els vostres somriures.

Veus i mans xicotetes

que en la foscor coneguda de la nit

venien buscant recer i caliu al nostre llit

i allí, junts, un firmament de cotó i pau

ens envoltava fins el nou dia.

Tots eixos retalls de vida

són el que guarde a bon cau

per poder vestir-me amb dignitat i tendresa

quan de sobte bufen vents cruels i amenaçadors

a qui no els agrada veure’m  “dreta”.

Imma 28 juliol 2015

 

FARISTOLS

IMG-20170204-WA0004.jpg

Sóc d’un grup de faristols

d’eixos que recolzen somnis

fets  de distints materials,

de roure i de valentia

o de tendresa i metall,

uns xicotets, altres grans,

no té importància la mida

a l’hora de recolzar.

Ens presentà la poesia,

a uns, fa poc, altres fa anys

i sense sang compartida

som germans en l’important,

podem gaudir de la pluja,

d’un capvespre, d’un tossal,

escoltem parlar al riu,

a l’oreneta i al mar.

Ser faristol no és gens fàcil

i de vegades cansat,

però pagarà la pena

si  als altres fem arribar

pluja  d’igualtat i estima,

l’honradesa  del tossal,

del riu l’alegria fresca,

i del mar la dignitat.

Recolzar somnis,

germanes, germans.

Imma 2015